Antígona - Salvador Espriu

Antígona és una peça teatral culta de l'escriptor català Salvador Espriu. La va escriure l' any 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, però no fou fins al 1955 que sortí publicada.

Espriu presenta personatges esquemàtics i sintètics per ressaltar aspectes determinats de comportament. No els analitza psicològicament.

Sabem , pel pròleg-personatge, que Antígona serà " condemnada per un crim contra la ciutat ", en enterrar el cos " mig menjat pels voltors " del seu germà Polinices. Serà inculpada per Creont , però ja a la primera part de la tragèdia , la noia és acusada, per Etèocles , de trair Tebes , ja que vol evitar la lluita entre germans.

Antígona supera els altres personatges per la seva alta moralitat , noblesa i humanitat. Només Eumolp ajudarà Antígona i suportarà el destí tràgic. Ismene és la germana d'Antígona, d'Etèocles i Polinices i simbolitza la indecisió i l'oblit. Ella que ha vist la mort dels germans no és capaç d'actuar amb la noblesa d'Antígona.

Espriu fa servir aquest mite per fer veure al poble el que està passant. La guerra civil és com una guerra entre germans, en el cas del mite la guerra entre Polinices i Etèocles. Creon seria Franco, el dictador.