Salvador Espriu

Salvador Espriu va néixer l'any 1913 a Santa Coloma de Farners i va morir l'any 1985 a Barcelona. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Va viure en uns anys en què la cultura i la llengua catalana estaven realment proscrites en la tenebra franquista. Va passar la seva infantesa entre Barcelona i Arenys de Mar. Com que va passar molts d'estius a Arenys  molts dels indrets geogràfics, dels costums i dels personatges que es reflecteixen al llarg de la seva obra literària partiran d'aquesta vila, i per tant un dels seus primers llibres de poemes va ser Cementiri de Sinera. El seu leit motiv era el mar i el referent del mar per Espriu té unes connotacions de tranquil·litat i d'antigor, i per a ell significa pau espiritual i literària en pau.. Arenys en les obres d'Espriu és Sinera.

Espriu s'inventava noms per amagar els noms vertaders; Catalunya és Konilòsia, Lavínia és Barcelona i Sepharad és Espanya. És molt important saber què volen dir per entendre les seves obres.

Quan era jove va passar-se uns quants anys malalt al llit a causa d'una infecció pulmonar i per tant, va tenir temps de formar-se en lectures de gran abast com la Bíblia, Quixot,... Espriu era una persona molt perfeccionista i acurada. 

El cementiri d'Arenys va ser ser un indret ideal per a la reflexió sobre la mort, un tema molt recorrent al llarg de la seva obra. La mort va acompanyada pel simbolisme dels xiprers.

La trajectòria literària de Salvador Espriu es va iniciar el 1929 amb una edició no venal del llibre en castellà Israel. 

L'obra d'Espriu està caracteritzada per l'intel·lectualisme i el descriptivisme; el seu univers simbòlic i mític no sempre és a l'abast de tothom és a dir no pot ser fàcilment comprès sense tenir en compte la seva formació clàssica i humanística, el context historicosocial del franquisme i la seva tria personal de no exiliar-se.  La part més coneguda de l'autor es la poesia ja que era molt simbòlica. 

Espriu a les seves obres tracta de manera obsessiva el tema de la morta. La poesia es concisa, simple i amb un vocabulari de caràcter simbòlic i es pot dir que Espriu dominava tots els registres de la llengua.