Noucentisme

El noucentisme és pot definir com a moviment cultural i estratègia política que fa funcionar un aparell d'estat, en aquest cas la Mancomunitat, que era el sistema de govern de l'època. Aquest moviment comença l'any 1906 i acaba l'any 1925 ja que comença la dictadura de Primo de Rivera.

L'any 1906 van sorgir les idees del Noucentisme en diferents obres: 

• Solitud, de Victor Català
• Glosari, d'Eugeni D'ors també anomenat "xènius"
• Els fruits saborosos, de Josep Carner

A més a més també es va fer el primer congrés internacional de la llengua catalana on hi van anar filòlegs d'arreu d'Europa i van decidir que el català tenia la mateixa importància que una altra llengua i que era una llengua romànica independent. A partir d'aquí els filòlegs catalans van decidir que havien de fer alguna cosa pel català. Van voler fer normes ortogràfiques, gramàtica i un diccionari ja que sense això no es podia formar el català. L'any 1911 es va introduir una secció filològica a l'institut d'estudis catalans on es va confeccionar el diccionari, les normes ortogràfiques i la gramàtica.                                                                             

Es podria dir que el noucentisme està dividit en dues etapes. La primera va de l'any 1906 al 1911. En aquesta etapa les idees del noucentisme van començar a sortir. La segona etapa va del 1911, que és quan es va morir Joan Maragall, al 1925.

Les idees del noucentisme que hi havien en el glossari d'Eugeni d'ors eren:

1. Era necessari reformar la societat i ho havien de fer els polítics ja que eren els que estaven més ben preparats i tenien molt de poder.
2. S'havien de fer obres perfectes segons els cànons del classicisme: equilibri, mesura, harmonia, seny, proporció,...
3. Rebutgen l'ideal romàntic i modernista que considera l'artista com un geni basat en la inspiració. Només creuen en el treball sistemàtic, pacient i sotmès a les normes clàssiques.
4. Els temes havien de ser: els ambients i els mites de la mediterrània clàssica, lluminosa i tranquil·la, contraposada a les terres del nord d'Europa més fortes i agitades. 
5. Creuen que el lloc ideal per viure i recrear és la ciutat ja que hi ha el poder polític, actes culturals, modernitat,...

Josep Carner