Bartomeu Rosselló Pòrcel

Bartomeu Rosselló Pòrcel va néixer l'any 1913 i va morir l'any 1938, malalt de tuberculosi. Ell va ser un poeta i traductor mallorquí. 

Era fill d'una família modesta i va estudiar el batxillerat a l'institut de Palma. Va estudiar filosofia i lletres a Barcelona i va ser deixeble de Carles Riba, de Joan Coromines i condeixeble de Salvador Espriu, amb qui va tenir una relació molt estreta. 

L'obra de Rosselló-Pòrcel és breu, però densa.  El 1930 va publicar l'Antología de poetas mallorquines. 

Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) són les primeres provatures poètiques i s'hi poden veure les influències de l'Escola Mallorquina i de Gabriel Alomar.

El tercer volum, ja pòstum, significa la culminació de la seva poètica i li valgué la justa fama i la consideració d'haver trencat amb el malefici paisatgístic i tradicionalista de l'Escola Mallorquina. De fet, Imitació del foc (1938) el converteix en el primer poeta mallorquí que pertany de ple al segle XX.

Influències alhora d'escriure:

1. Avantguardes: vers trencat, barreja tipografia, fa servir infinitius i substantius, versos sense rima, els versos són anisosil·làbics, elipsi del verb,...

2. "Generación del 27": Escrivia poesia pura.

3. Neopopularisme: Agafa les expressions populars i les re-elaborava de manera culta.

Símbols: 

1. Foc

2. Foscor

3. Mar

4. Àngel (poeta-heroi)